El 6 de novembre de 2012 va celebrar-se la primera reunió de treball per parlar de la darrera reconfiguració i nou creixement de l’Escola BetàniaPatmos de Barcelona. Es tractava de repensar el seu urbanisme i, especialment, de construir un nou edifici d’educació infantil amb l’objectiu de connectar aquesta etapa –en aquells moments situada a l’antic hort gran del Monestir de Pedralbes– amb la resta de la comunitat, educació primària, educació secundària, batxillerat i serveis diversos, tots situats al Clos Montserrat. L’exercici demanava una reflexió profunda per part de tots els participants, fet que va comportar un nombre elevadíssim de reunions de treball, visites a altres centres i la consulta de molta literatura arquitectònica escolar de referència. Cinc anys després, aquella utopia ja és una realitat. L’Escola ha esdevingut un gran espai vital i natural, un lloc dedicat a l’ensenyament i a l’aprenentatge amb sentit complet i autònom, però, alhora, volgudament connectat amb el món exterior. Escola, urbanisme i paratge conformen un conglomerat coherent d’acord amb la voluntat fundacional de la institució: l’educació màxima d’infants i joves, membres d’una comunitat que cada cop es fa més gran, com pot llegir-se en el llibre recentment publicat, Moments & Constel·lacions, una síntesi de BetàniaPatmos en gairebé quatre-centes pàgines dels seus setanta-sis anys de vida.

Els espais interiors del nou edifici, amplis i sense passadissos evidents, acompanyen les persones, petites i adultes, pels diferents nivells gràcies a una rampa interior desplegada als quatre nivells, amb recorreguts intuïtius, a través d’espais lluminosos i polifuncionals que permeten acomodar-hi una gran varietat d’activitats: treballs en grup, festes, reunions, representacions teatrals, concerts, accions, racons de silenci, punts d’experimentació, saletes musicals, camins de passeig, llocs d’exposició i un llarg etcètera que el treball diari i continuat farà créixer imparablement.

Els espais exteriors també estan pensats per ser utilitzats tant pels alumnes d’infantil com per la resta d’alumnes de l’Escola.  Aquests espais, articulats a través de l’avinguda principal que recorre tot el Clos, es despleguen a banda i banda de la rampa en forma d’espais que combinen el joc, la vegetació, els horts, les aules externes o les instal·lacions esportives, tot acordat a través de places i avingudes singularment anomenades, des de la pista del Sot fins la Torratxa Patxot tot passant per La Pedra Alba, un dels nuclis vitals del paratge. L’aparcament, volgudament soterrat, permet alliberar el campus de vehicles privats, guanyant uns espais encara més nets que concorden amb els faldars naturals de Collserola i permeten el caminar sense pressa, és a dir, el conreu de l’amistat i la generació d’idees.

Durant el procés d’ideació, dibuix i construcció s’ha estat molt sensible a les exigències ambientals, sobretot a les que fan referència a l’energia, a la gestió de l’aigua i als usos dels materials. L’edifici s’ha situat i s’ha pensat per tenir un baix consum energètic. D’aquí la priorització de la llum natural, la il·luminació de led i el control domòtic de les instal·lacions d’il·luminació, de climatització i de control solar. La integració de la vegetació ha estat un altre element important. Així, s’han incorporat més plantes, arbustos i arbres de diferents espècies als patis i a altres parts del terreny donant continuïtat al verd ja existent. La vegetació s’ha utilitzat per ajudar a complementar els elements de protecció solar, però, també, per a la creació d’elements dinàmics i canviants que ajuden a articular els espais exteriors, concebuts també com a espais d’aprenentatge, en aquest cas, el món natural, un dels grans escenaris d’experimentació d’acord amb el primer principi de la pedagogia moderna: les escoles haurien d’ubicar-se al mar o al bosc.

El resultat de tot aquest esforç ha estat una Escola oberta a la ciutat, al mar i al món, un paratge singular on arquitectura, urbanisme i aprenentatge es donen la mà perquè tota la comunitat educativa es comprometi en la salvaguarda del planeta, un deure inexcusable del segle XXI. Aquestes noves instal·lacions de l’Escola BetàniaPatmos també s’han creat per això. I no només per això. També, i sobretot, perquè finalment cada un dels nois i de les noies que diàriament l’habiten des del «Bon dia!» fins al «Gràcies!», a partir dels seus lligams i de les seves relacions, puguin esdevenir persones preparades intel·lectualment, saludables, lliures i felices, capaces de prendre decisions creatives i responsables per a un món millor. De ben segur que estaran preparats.

www.betania-patmos.org